Propietats fisicoquímiques del PVC
Dec 23, 2022| El PVC és groguenc i translúcid amb brillantor. La transparència és millor que el polietilè i el polipropilè, i pitjor que el poliestirè. Es pot dividir en clorur de polivinil suau i dur segons la quantitat d'additius. Els productes suaus són suaus i resistents i se senten enganxosos. La duresa dels productes durs és superior a la del polietilè de baixa densitat, però inferior a la del polipropilè. El blanquejament es produirà a la corba. estable; No és fàcil corroir-se per àcids i àlcalis; És relativament resistent a la calor.
El PVC té els avantatges de retardar la flama (el valor de retard de flama és superior a 40), alta resistència química (resistència a l'àcid clorhídric concentrat, àcid sulfúric amb una concentració del 90 per cent, àcid nítric amb una concentració del 60 per cent i hidròxid de sodi amb una concentració del 20 per cent) , bona resistència mecànica i aïllament elèctric.
El PVC té poca estabilitat a la llum i la calor. El punt de suavització és de 80 graus i la descomposició comença a 130 graus. Sense escalfar l'estabilitzador, el PVC comença a descompondre's a 100 graus i es descompon més ràpidament per sobre dels 130 graus. Quan s'escalfa, el gas de clorur d'hidrogen (el gas de clorur d'hidrogen és un gas tòxic) es descompon per fer-lo canviar de color de blanc → groc clar → vermell → marró → negre. El raig ultraviolat i l'oxigen de la llum solar provocaran la descomposició fotooxidada del PVC, reduint així la flexibilitat del PVC i, finalment, fent-lo trencadís. És per això que alguns plàstics de PVC es tornaran grocs i trencadissos després de molt de temps.
Propietats físiques i químiques estables, insolubles en aigua, alcohol i gasolina, baixes fuites de gas i vapor d'aigua; A temperatura normal, pot resistir qualsevol concentració d'àcid clorhídric, menys del 90 per cent d'àcid sulfúric, 50-60 per cent d'àcid nítric i menys del 20 per cent de solució de sosa càustica, i té una certa resistència a la corrosió química; És bastant estable a les sals, però es pot dissoldre en dissolvents orgànics com èter, cetona, hidrocarburs alifàtics clorats i hidrocarburs aromàtics.
La resina de PVC industrial és principalment una estructura amorfa, però també conté algunes àrees cristal·lines (aproximadament un 5 per cent), de manera que el PVC no té un punt de fusió evident. Comença a suavitzar-se a uns 80 graus i la temperatura de deformació tèrmica (menys de 1,82 MPa de càrrega) és de 70-71 graus. Comença a fluir a 150 graus sota pressió i allibera lentament clorur d'hidrogen, fent que el PVC canviï de color (de groc a vermell, marró o fins i tot negre).
El pes molecular relatiu mitjà en pes del PVC industrial oscil·la entre 48.000 i 48.000, i el pes molecular mitjà en nombre corresponent és 2-19500. El pes molecular mitjà en pes de la majoria de resines industrials està entre 100.000 i 200.000, i el pes molecular mitjà en nombre està entre 45.500 i 64.000. El clorur de polivinil rígid (sense plastificant) té una bona resistència mecànica, resistència a la intempèrie i resistència a la flama. Es pot utilitzar només com a materials estructurals i s'utilitza en la indústria química per fabricar canonades, plaques i productes modelats per injecció. El PVC rígid es pot reforçar.

